Es diu per burlar-se del qui es vanta d'una cosa en la qual no té sinó una part insignificant. Conten que, lloant molts una peça que un músic havia tocat a l'orgue, va respondre una dona tota satisfeta: «Mon fill manxa!».
Lloc: Mall.
Mon fill manxa
3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.