Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

A poquet a poquet arriba l'aigua al canet

22 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1922.

Poquet a poquet va l'aigua al canet

4 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 499», p. 319. Columna Edicions.
Canet = "motor" del molí. Amb tranquil·litat i constància s'assoleix qualsevol objectiu que u es propose.
Sinònim: A poc a poc fila la vella el cop.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 339. Web.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1816. Publicacions de la Universitat de València.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 266. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A poquet a poquet li va l'aigua al cauet

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Aigua». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.

A poquet a poquet, li arriba l'aigua al tio Canet

2 fonts, 2007.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 186. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. A», p. 115. Edicions Víctor.

A poquet a poquet arriba l'aigua al canet

1 font, 2011.
Canet = sénia, nòria, roda. Les coses ixen en bé quan es fan assossegadament, i solen eixir malament quan es fan amb presses i corregudes.
Sinònim: Similars: A poc a poc i amb bona lletra | A poc a poc, que tot arriba.
Equivalent en castellà: Despacito y buena letra.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 186. Web.

Aspaietet aspaietet aplega l'aigua al canet

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1765. Publicacions de la Universitat de València.

Aspaietet aspaietet va l'aigua al canet

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1765. Publicacions de la Universitat de València.

Poquet a poquet arriba l'aigua a Canet

1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «P», p. 157. Autoedició.

Poquet a poquet va l'aigua a Canet

1 font, 1922.
Es Canet una partida de l'hòrta castellonenca molt pòbra d'aigua; no obstant ab algún treball hi aplega.
Equivalent en italià: Piano piano si va lontano.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1922): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 26 (Junio de 1922) «Fraseología valenciana», p. 199. Societat Castellonenca de Cultura.

Poquet a poquet, / va l'aigua a Canet. / I tan a poquet anave / que mai regave

1 font, 1992.
Canet és una de les partides rurals castellonenques. Els dos primers versos els apliquen a altres localitats valencianes anomenades Canet; vegeu II, 17, la variant de Canet lo Roig.
Lloc: Castelló.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, I «La zona septentrional del País Valencià. V. La Plana de Dalt. Tòpics de la Plana de Dalt», p. 164. Fundació Caixa Castelló.

Poquet a poquet, / va l'aigua al canet

1 font, 1937.
(1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 50 (Any II, 9-gener-1937) «Aforismes i proverbis», p. 64. Revista Curiositats de Catalunya.

Poquet a poquet, anirem a Canet

1 font, 1992.
La dita de Vinaròs haurà de referir-se a Canet lo Roig, poble del Baix Maestrat, però cal observar que es tracta d'una dita general a tot el País Valencià (Alberola, Refr., 218); a Castelló de la Plana la repeteixen amb una variant ampliada, V, 50. De: Ramos.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Font: Morialera, 298.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, I «La zona septentrional del País Valencià. II. El Baix Maestrat. Tòpics del Baix Maestrat», p. 101. Fundació Caixa Castelló.

Poquet a poquet, com va l'aigua a Canet

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1816. Publicacions de la Universitat de València.

Poquet a poquet, s'arriba a Canet

1 font, 2008.
No sé si a Canet és diu aquesta dita, pot ser no per què ells ja estan allà, però a Vinaròs és diu prou, és l'equivalent al barceloní "de mica en mica s'omple la pica"
Sinònim: De mica en mica s'omple la pica.
Lloc: Canet (Baix Maestrat ).
Correu / Albiol Cervera, Carlos (2008): Dites tòpiques o refranys geogràfics. Aportacions des del web.

Poquet a poquet, va l'aigua a Canet

1 font, 1992.
Augurant l'èxit per a l'esforç tenaç.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, I «Estructura de les dites tòpiques», p. 53. Fundació Caixa Castelló.

Poquet a poquet, vá l'aigua al canet

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 218. Editorial Arte y Letras.

Poquet a poquet, va l'aigua al canyet

1 font, 2003.
Constància / Perseverança.
Font: [F: A, 499].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 179. Web.

Xanet-xanet arriba l'aigua a Canet

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1839. Publicacions de la Universitat de València.