Paremiologia catalana comparada digital

Mort i enterrat

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1968.

Estar mort i enterrat

2 fonts, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 21. Autoedició.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. E», p. 36. Edicions Víctor.

Ser mort i enterrat

1 font, 1968.
Al delator d'en bach de Roda, no li valgué de res ésser mort i enterrat, que prou s'afanyaren a treure el cadàver de sota terra per venjar-se del sicofanta.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 21. Els nostres pecats», p. 312. Editorial Pòrtic.