Paremiologia catalana comparada digital

Mosso mana mosso; i mosso mana a jo

3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Mosso mana mosso

1 font, 1926.
Es diu referint-se al qui, havent rebut l'encàrrec de fer una cosa, el transmet a un altre perquè la faci en lloc d'ell.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Manar Refr. l)». Editorial Moll.

Mosso mana mosso i mosso mana a jo

1 font, 2008.
Sempre el més petit hi surt perdent.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.5. Gent foravilera. 4.5.1. Amos, criats i mossos / Pagesos, vinaters… Refranys», p. 224. Editorial Moll.

Mosso mana mosso; i mosso mana a jo

1 font, 1984.
A's final, sempre ho paga es més petit.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Feines. Oficis», p. 215. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.