Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Prendre Aire 2», p. 127. Edicions Polígrafa.
Mudar d'aires
9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1803.
Mudar d'aires
1 font, 1966.
Mudar d'ayres
1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Mudar ayres ó de ayres.
Equivalent en llatí: Alio se transfere valetudinis concedere.
Equivalent en castellà: Mudar ayres ó de ayres.
Equivalent en llatí: Caelum mutare.
Mudar de aires
1 font, 1839.
Fr. que se diu de la persòna que se ha emmalaltid en un lloc y passa á altre á véurer si se millòra.
Equivalent en castellà: Mudar aires ó de aires.
Fr. que se diu de la persòna que se ha emmalaltid en un lloc y passa á altre á véurer si se millòra.
Equivalent en francès: Changer d'air.
Fr. que se diu de la persòna que se ha emmalaltid en un lloc y passa á altre á véurer si se millòra.
Equivalent en italià: Cambiar aria.
Fr. que se diu de la persòna que se ha emmalaltid en un lloc y passa á altre á véurer si se millòra.
Equivalent en llatí: Coelum mutare.