Interj. Onomatopeia del so d'una campana, i també d'un rellotge de caixa.
Però va pegar al llibant una altra estiragassada forta, i, donant allavores tot un tomb, la campana va parlar: Nang!… (Raimon Casellas, «Els sots feréstecs», 1901).
Nang!
1 recurrència. Primera citació: 2002.