Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1061. Editorial Selecta-Catalonia.
Ni bleda reescalfada, ni dona dos cops casada
5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.
Ni bleda rescalfada ni dona dos cops casada
2 fonts, 1951.
Ni bleda rescalfada, ni dona dos cops casada
2 fonts, 1978.
Diu la veu popular que als condemnats a mort només se'ls dóna bledes per menjar, per augmentar així encara més la seva pena i afegeix que molts n'hi havia que preferien que els pengessin abans d'hora per tal d'estalviar-se uns dies de menjar bledes.