Paremiologia catalana comparada digital

Ni mandra de Pallars, ni sard de Sardenya

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1928.

De mandra de Pallars / e de Sard de Sardenya

2 fonts, 1928.
Crec que és oportuna la publicació d'aquest magnífic Ramell de parèmies que ens donà a conèixer, l'any 1891, el savi escorcollador mallorquí Gabriel Llabrés, amb unes notes de gran vàlua. De primer foren publicades al Boletín de la Sociedad Arqueològica Luliana, de Palma de Mallorca, transcrites després a «La Veu de Catalunya», any 1891, p. 545. Motius que foren fets per lo noble En Pere de Aragó, pare que fou del Rei En Joan i del Rei En Martí | Mandra: pastor i desvagat (Palas o Pallars).
Font: Motius del Rei En Pere.
«Mandra» és probable que vol dir «pastor, desvagat»; però en temps de la nostra mare llatina, «mandra» significà 'ramat, multitud de bestiar', etc.
Font: Motius del Rei En Pere.
És de suposar que el Rei del Punyalet entenia que el més gran i fort «trapella» havia d'ésser natural de «trapellàndia», i, per tant, a «Sardenya» eren els més forts i grossos «sards», tant, que Déu en deslliuri la terra!
Font: Motius del Rei En Pere.
I heus ací que ja em trobo al capdavall de tot, i es pot dir que tot just començo; d'ací enllà ja no en sé res, o gairebé res. «Mandra», segons en Llabrés, significa «pastor, desvagat». Què vol dir? No ho sé. La comparança és amb «sard» de «Sardenya»; «sard», a més de nom de peix, vol dir «mentider». En llengua vulgar, com «sardà».
Font: Motius del Rei En Pere.

De mandra de Pallars i de sard de Sardenya

1 font, 1992.

Ni mandra de Pallars, ni sard de Sardenya

1 font, 2003.