Ni socarrat d'Urgell, ni bufó de Lleida

Lloc: Lleida (Segrià).

Bé cal que Déu deslliuri el pagès del socarrat d'abril, època de brotada i florida dels blats, perquè si Déu no hi posa remei, el pagès està perdut, i amb el pagès ho està tota la terra: no es cull ni palla ni gra. Per això és que, molt temps abans d'haver tingut lleure de llegir els «motius» de Pere del Punyalet, ja havia recollit la dita entre pagesos. I ho deien com l'encimbellament de totes les desventures.

Aquest és el tercer enfilall dels «motius», que apareix amb tota claredat. «Soquerrats d'Urgell» són aquests urgellencs colrats del sol, de pell abrusida, recremada. El sol i l'intemperi els socarra... Això sembla indicar el «motiu», però resultaria massa inofensiu, per a exigir la intervenció divina, a fi d'evitar-lo. No, no és això.

Font: Motius del Rei En Pere.

Qualsevol terrassà català —i si és de la Plana amb més seguretat— us dirà que hi ha dos «socarrats» a l'any: el d'abril i el d'octubre. El «socarrat» es presenta en lluna plena, sense un celatge, el cel net, i la glaçada «crema» tot el plantiu; la collita ja està llesta: s'ha perdut tota. Bé cal que Déu deslliuri el pagès del socarrat d'abril, època de brotada i florida dels blats (segueix).

Font: Motius del Rei En Pere.

«Bufó» en català, té, entre altres significats, el de marxantó ambulant —«buhonero»—, gent que amb la seva palica i quatre fermalls, agulles, perfums i brodats solien saquejar les butxaques dels senyors en els castells i palaus, fent, si així es pot dir,` el repèl del «socarrat».

Font: Motius del Rei En Pere.

Aquesta explicació no exclou pas la bona i ben guanyada fama de burletes que tenen els lleidatans, fama que hom sol fer també als barcelonins, i en general als grans nuclis de població amb plenitud de vida. És que per alguna cosa es conqueriren el nom de bufons els juglars, els còmics i els que se saben pendre la vida pel cantó còmic, que al capdavall és prendre-la per l'ansa que no crema.

Font: Motius del Rei En Pere.

Crec que és oportuna la publicació d'aquest magnífic Ramell de parèmies que ens donà a conèixer, l'any 1891, el savi escorcollador mallorquí Gabriel Llabrés, amb unes notes de gran vàlua. De primer foren publicades al Boletín de la Sociedad Arqueològica Luliana, de Palma de Mallorca, transcrites després a «La Veu de Catalunya», any 1891, p. 545. Motius que foren fets per lo noble En Pere de Aragó, pare que fou del Rei En Joan i del Rei En Martí.

Font: Motius del Rei En Pere.

Sinònim: La lluna tot s'ho menja | Urgell i Empordà, Déu vos do gra.