Ning!

1 recurrència. Primera citació: 2002.

Ning

1 font, 2002.

Interj. Onomatopeia del so d'una campaneta, d'una esquelleta, d'uns picarols, etc.

[…] la senyora Vayreda, […] de manera que Carmesina hi entrava / ning! (Oriol Pi de Cabanyes, «També les formigues, Dylan, algun dia ploraran de solitud», 1975).