Paremiologia catalana comparada digital

Ning-ning

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Ning-ning

5 fonts, 1926.
M. Onomatopeia amb què es designa el so repetit d'una campaneta.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Ning-ning». Editorial Moll.
So repetit d'una campaneta.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 65. Editorial Moll.
So repetit d'una campaneta.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.4. Índex d'onomatopeies lexicalitzades», p. 95. Editorial Moll.
El so de la campana.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Ning-ning», p. 301. Edicions Polígrafa.
Compost repetitiu i expressiu.
IEC (1996): Acord de la Secció Filològica del 15-3-96. Institut d'Estudis Catalans.
Interj. Onomatopeia del so repetit d'una campaneta o d'un cascavell.
Vostè veurà com li trec el cascavell […] I és ben cert que en Matheu eixí de casa el metge sense sentir-se aquell terrible ning-ning per molt que sorollés el cap […] (Narcís Oller, «La indiscreció», «Notes de color», 1883).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «N», p. 139. Edicions 62.

Fer ning-ning

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Hacer tilín.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 116. Editorial Pòrtic.