Paremiologia catalana comparada digital

No anar a fiar

Sense contemplacions.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «F», p. 83. Edicions Baix Empordà.
Despendre (la cosa) sense restricció.
Al nostre cuiner, la sal no li va a fiar.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Anar», p. 28. Editorial Pòrtic, accepció 1.
Haver-n'hi (d'una cosa) en abundor. No anar escassa. Origen: desconegut. El verb «no anar a» té un precedent en la loc. «no anar a fiar» = ser una cosa molt forta, intensa, decidida (= una pedregada molt forta, DCVB).
Aquí el cafè i el sucre no van a fiar.
Lloc: Montblanc (Conca de Barberà).
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Anar», p. 28. Editorial Pòrtic, accepció 1.