Paremiologia catalana comparada digital

No anar a fiar

4 recurrències. Primera citació: 1926.
Esser una cosa molt forta, intensa, decidida.
Va fer una pedregada que no va anar a fiar (=una pedregada molt forta) | Li va donar un fart de tacó, que no va anar a fiar, no (=el va tupar molt fort).
Lloc: Montblanc.
Sense contemplacions.
Lloc: Palafrugell.
Despendre (la cosa) sense restricció.
Al nostre cuiner, la sal no li va a fiar.
Haver-n'hi (d'una cosa) en abundor. No anar escassa. Origen: desconegut. El verb «no anar a» té un precedent en la loc. «no anar a fiar» = ser una cosa molt forta, intensa, decidida (= una pedregada molt forta, DCVB).
Aquí el cafè i el sucre no van a fiar.
Lloc: Montblanc (Conca de Barberà).