Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Cosa privada és desitjada

74 recurrències en 33 variants. Primera citació: 1805.

Tot el privat és desitjat

11 fonts, 1987.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. L'enveja», p. 105. Pagès Editors.
Publili Siros ja va il·lustrar en les seves 'Sentències' l'atractiu que exerceix sobre l'ésser humà allò que és vedat, d'aquesta manera. Ovidi també expressa la mateixa idea de forma semblant. El mateix Ovidi la desenvolupa una mica més quan escriu. De: Publili Sirus | Ovidi.
Equivalent en llatí: Nihil magis amat cupiditas quam quod non licet (Publili Siros) | Quod non licet acrius urit (Ovidi) | Nitimur in vetitum semper cupimusque negata (Ovidi).
Font: Sentències 438 | Amors 2.19.3 i Amors 3.4.17.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 265», p. 105. Edicions 62.
Sinònim: La privació és causa de l'apetit | La perdiu cansada és més delicada | Lluny dels ulls, a prop del cor.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 3216», p. 441. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Equivalent en esperanto: Kion leĝo malpermesas, tio plaĉi ne ĉesas.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Diners, feina, poder, justícia, lleis | Mono, laboro, povo, justico, leĝoj», p. 26. Associació Catalana d'Esperanto.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 195. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 412. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 13. Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 93. Seuba Edicions.
Equivalent en llatí: Maoirque videtur et melior vicina seges.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Fruta.
Equivalent en castellà: Dulce como la fruta del cercado ajeno.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 34». Autoedició.

Cosa privada és desitjada

10 fonts, 1917.
Sinònim: Cosa privada és desitjada.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 172. Editorial Trabucaire.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Equivalent en esperanto: Frukto malpermesita estas plej bongusta.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Déu, dimoni, Església, religió i moral | Dio, diablo, Eklezio, religio kaj moralo», p. 8. Associació Catalana d'Esperanto.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 557. Edicions 62.
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «propi». Web.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Cinquena tongada. Cosa», p. 905. Editorial Selecta-Catalonia.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. El que no hauria de ser», p. 10. Revista L'Estel.

Cosa privada, cosa desitjada

8 fonts, 1969.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. L'enveja», p. 104. Pagès Editors.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «C», p. 77. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 33. Garsineu Edicions.
Equivalent en francès: Chose défendue, chose désirée.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Sort, desgracia / Bonheur, malheur», p. 342. Robert Morel Editeur.
Ens esforcem sempre per assolir les coses prohibides i desitgem allò que ens és negat. De: Ovidi.
Equivalent en llatí: Nitimur in vetitum semper cupimusque negata.
Font: Am. 3.4.17.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1861». Enciclopèdia Catalana.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser», p. 77. Web.
Equivalent en francès: Chose privée, chose désirée.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Justícia i mesters», p. 15. Autoedició.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 95. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Cosa privada, és desitjada

6 fonts, 1984.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES... ENVEJA», p. 22. L'Avui / El Punt Avui.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 180. Editorial Millà.
P'es sol fet de prohibir una cosa, ja la voldríem tenir.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Amorosos», p. 171. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser». Web.

Cosa privada es desitjada

3 fonts, 1814.
Un nom en nominatiu demana sempre un verb, y tot verb del modo finit suposa sempre un nominatiu exprés ó sobrentés, concertant ab ell en número y en persona.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «De nominatiu ab verb», p. 111. Web.
Equivalent en castellà: La privacion es causa del apetito.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 643. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 14. Manuscrit.

El que és privat, és desitjat

3 fonts, 1979.
El refrany palesa un comportament humà: l'enveja del que no es té.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Consells morals», p. 171. Editorial de Vecchi.
Enveja del que no es té.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «ésser (o no)», p. 49. Editorial Millà.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Els valors. Defugir l'ambició i l'enveja», p. 180. Institut Francesc Ribalta.

Cosa privada / es desitjada

2 fonts, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/33/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

La cosa privada és desitjada

2 fonts, 1989.
La privación es causa del apetito.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 36. Comercial Denes, SL.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 178. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Lo privat es desitjat

2 fonts, 1903.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 155. Est. Tip. La Hormiga de Oro.
Lo privat es desitjat. 6-4-1883.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_802.jpg. Manuscrit.

Tot el privat, és desitjat

2 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

Tot lo privat es desitjat

2 fonts, 1883.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 185. Centre Excursionista de Catalunya.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 19. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Allò privat / és el més desitjat

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 17. Autoedició.

Còsa privá, còsa desijá

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «C», p. 51. Editorial Arte y Letras.

Cosa privada és cobejada

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Enveja», p. 180. Edicions Tres i Quatre.

Cosa privada, / cosa desitjada

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Desitjar», p. 107. Edicions Polígrafa.

Cosa privada, cosa es desitjada

1 font, 1912.
Cosa.
Equivalent en italià: Cosa proibita, cosa ambita.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 196. Web.

Cosa privada, es desitjada

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 30. Editorial Rourich.

El privat és desitjat

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 240. Llibres de l'Index, S.A..

El que és privat és desitjat

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 241. Llibres de l'Index, S.A..

La còsa privá, es desijá

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 136. Editorial Arte y Letras.

Lo que es privat / es desitjat

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Lo que es privat / Es desitjat

1 font, 1915.
De: Montanyà, Josep (1917).
Lloc: Balsareny.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0050 «Adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434720304201/65/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tot el que és privat / és desitjat

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 60. Autoedició.

Tot el que és rar és més desitjat

1 font, 2001.
De: Sant Jeroni.
Equivalent en llatí: Omne quod rarum est plus appetitur.
Font: Ep. 146.2.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2064». Enciclopèdia Catalana.

Tot el que és rar, és més desitjat

1 font, 1997.
Aquesta frase de Jeroni, malgrat tenir un context molt particular, un problema de la pastoral cristiana a Roma, és emprada en general i aplicada a qualsevol context. De: Bíblia. Sant Jeroni.
Equivalent en llatí: Omne quod rarum est plus appetitur.
Font: Cartes 146.2.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «II. Sentències llatines. 243», p. 66. Edicions 62.

Tot lo privad es desitjad

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: La privacion es causa del apetito.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 664. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Tot lo privat és desijat

1 font, 1900.
(Arab.).
Sinònim: Tota cosa vedada sol ésser desijada | La perdiu cansada és més delicada.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «P», p. 82. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Tòt lo privat es desitjat

1 font, 1805.
Sinònim: Cosa privada es desitjada.
Equivalent en castellà: La privacion es causa del apetito.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Privat, da», p. 231.
Sinònim: Cosa privada es desitjada.
Equivalent en llatí: Nitimur in vetitum semper, cupimusque negata.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Privat, da», p. 231.

Tot lo privat, es desijat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 293. Editorial Arte y Letras.

Tot lo privat, es desitjat

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 137. Editorial Rourich.

Tot lo prohibit sòl ésser desitjat

1 font, 1907.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «II. Variacions de les paraules: Morfologia. CX», p. 43. Baguñá, editor.

Tota cosa vedada / sol ésser desigada

1 font, 1989.
Mettmann, Walter (1989): «Proverbia arabum» eine altkatalanische sprichwörter-Uns sentenzensammlung «In Romanische Forschungen, 101. Bd., H. 2/3 (1989), p184-207», p. 199.

Tota cosa vedada sol esser desigada

1 font, 1891.
Font: Proverbis àrabs, un manuscrit del s. XIV.
Bofarull, M. de (1891): Proverbis àrabs, dins L'Avenç, III, 1891 «Foli 107 sota l'epígraf 'Ex proverbis arabum'», p. 122. L'Avenç.