Paremiologia catalana comparada digital

No dic jo!

En sentit irònic.
Diuen que en Julià és riquíssim. —No dic jo (=no n'és gens de ric).
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «No dic jo!», p. 155. Editorial Pòrtic, accepció 3.
Forma interjectiva per reforçar una afirmació.
No dic jo si n'eren, dlegres, aquelles modistetes! Tot les feia riure.
Font: Boira... p. 70.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «No dic jo!», p. 155. Editorial Pòrtic, accepció 1.
També l'usen per a negar.
Ets capaç de quedar-ho a deure tot. —No dic jo! (=creu-t'ho que no pagaré).
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «No dic jo!», p. 155. Editorial Pòrtic, accepció 2.