Paremiologia catalana comparada digital

A (o de) rossegons

49 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1803.

A rossegons

21 fonts, 1910.
Rossegant.
Qui las naus y senyeras empresonadas duya a rossegons, Blanch Poes. 6 | Reguitnàvem, de genolls, a rossegons entre les bardisses, Vayreda Puny. 105 |Tot bleixant del fatic d'haver-la duta a braç i de remoure-la a rossegons per terra, Ruyra Parada 52.
Sinònim: De rossegons.
Equivalent en castellà: A rastras.
Lloc: or., occ.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Rossegó». Editorial Moll.
Equivalent en castellà: A rastras, arrastrando.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 21. Editorial Pòrtic.
Reptant.
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Locucions i frases fetes. Clau - 19. (11/01 A)», p. 4. Web.
Arrossegant-se.
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Locucions i frases fetes. Clau - 33.», p. 7. Web.
Locucions de l'IEC.
Font: DIEC.
DIEC (2021): Diccionari de la llengua catalana - DIEC2. Institut d'Estudis Catalans.
Arrossegant-se / movent-se sense aixecar-se de terra, fregant-se amb el terra.
S'ha acostumat tant a caminar a rossegons, que no es decideix a anar dempeus / Aquesta mainada van tot el dia a rossegons per terra.
Sinònim: De quatre grapes, a rebolcons.
Font: R-M / EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Arrossegant-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 124. Universitat Autònoma de Barcelona.
Equivalent en castellà: Á rastras, á la rastra.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Frases adverbials. A», p. 199. Imp. de J. Horta.
Per terra.
Aquella dona camina a rossegons per demanar caritat.
Lloc: Vic (Osona).
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «A», p. 25. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Arrossegant.
Equivalent en castellà: A rastras.
Gripau (2023): Gripau «Unitats de vocabulari (castellà - valencià) - Expressions i frases - http://www.gripau.eu/gripau/vocabulari-castella-valencia/expressions-frases-fetes.html». Web.
Loc. adv. [LC]. [Anar] arrossegant-se per terra.
Aquesta mainada tot el dia van a rossegons per terra.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «rossegons ». Institut d'Estudis Catalans.
Equivalent en castellà: A rastras.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «I. Locuciones preposicionales y verbales. A) Locuciones idénticas castellano-catalán. Literales», p. 184. Estudios Románicos.
Anar malament econòmicament.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Rossegons, a», p. 130. Pagès Editors.
Portaven els sacs a rossegons per terra.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 20. Llibres de l'Index, S.A.
Arrossegant.
Anirem a cal metge encara que sigui a rossegons.
Sinònim: A ròssec.
Equivalent en castellà: A la rastra; A rastras.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «rossegons». Editorial Barcanova.
Arrossegant-se.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «locucions adverbials», p. 77. Editorial Millà.
Arrossegant-se.
Sinònim: Gatejant, de quatre grapes | Veg. tb. A rebolcons.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 60. Edicions 62.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 114. Onada Edicions.
Arrossegant-se.
Lloc: Maials (Segrià).
Solà i Miró, Eulàlia (2014): Jocs de canalla, endevinalles, locucions i frases fetes «IX.A. Locucions», p. 111. Web.
Arrossegant-se.
Solsona, Ramon (2005): A paraules em convides. Meravelles, curiositats i sorpreses del llenguatge «Cos. Locomocions alternatives. De quatre grapes», p. 43. Columna Edicions.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «1. Locucions», p. 8. Tàndem Edicions.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «2. Locucions adverbials», p. 17. Tàndem Edicions.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Locucions adverbials. A», p. 61. Tàndem Edicions.

Anar a rossegons

5 fonts, 1970.
Equivalent en castellà: Arrastrarse por el suelo.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 36. Editorial Pòrtic.
Anar amb el cos arrossegant per terra.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «R», p. 141. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Anar reptant.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Persona que viu amb justesa i mai pot pagar els deutes. Anar malament.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Rosseguentes (a)», p. 227. Edicions Polígrafa.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Frases fetes», p. 68. Tàndem Edicions.

Anar á rossegons

3 fonts, 1805.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 81. Hermanos Espasa, Editores.
F. anar per terra.
Equivalent en castellà: Rodar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Anar á rossegons», p. 298.
F. anar per terra.
Equivalent en llatí: Humum verrere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Anar á rossegons», p. 298.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 210. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

De rossegons

3 fonts, 1910.
Rossegant.
Sinònim: A rossegons.
Equivalent en castellà: A rastras.
Lloc: or., occ.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Rossegó». Editorial Moll.
Equivalent en castellà: A rastras, á la rastra.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Frases adverbials. D», p. 207. Imp. de J. Horta.
Sinònim: De quatre grapes.
Lloc: Mataró (Maresme).
Solsona, Ramon (2005): A paraules em convides. Meravelles, curiositats i sorpreses del llenguatge «Cos. Locomocions alternatives. De quatre grapes», p. 40. Columna Edicions.
Arrossegant-se.
Solsona, Ramon (2005): A paraules em convides. Meravelles, curiositats i sorpreses del llenguatge «Cos. Locomocions alternatives. De quatre grapes», p. 43. Columna Edicions.

Anar á rossegòns

2 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Rocar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Anar», p. 39.
Equivalent en llatí: Hummum verrere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Anar», p. 39.
Fr. Anar arrossegandse.
Equivalent en castellà: Ir arrastrando.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Anar», p. 123. Impremta de Josep Torner.
Fr. Anar alguna cosa per terra per despreci ó descuid.
Equivalent en castellà: Rodar.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Anar», p. 123. Impremta de Josep Torner.
Fr. Anar arrossegandse.
Equivalent en francès: Ramper.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Anar», p. 123. Impremta de Josep Torner.
Fr. Anar alguna cosa per terra per despreci ó descuid.
Equivalent en francès: Rouler.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Anar», p. 123. Impremta de Josep Torner.
Fr. Anar alguna cosa per terra per despreci ó descuid.
Equivalent en italià: Andar a bambera.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Anar», p. 123. Impremta de Josep Torner.
Fr. Anar arrossegandse.
Equivalent en italià: Strisciare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Anar», p. 123. Impremta de Josep Torner.
Fr. Anar alguna cosa per terra per despreci ó descuid.
Equivalent en llatí: Pessumdari.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Anar», p. 123. Impremta de Josep Torner.
Fr. Anar arrossegandse.
Equivalent en llatí: Reptare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Anar», p. 123. Impremta de Josep Torner.
Fr. Anar arrossegandse.
Equivalent en llatí: Serpere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Anar», p. 123. Impremta de Josep Torner.

A rosegons

1 font, 1966.
Adverbis de manera.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Adverbis de manera», p. 77. Edicions Polígrafa.

Caminar a rossegons

1 font, 1967.
Lloc: Cornet, Organyà.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Caminar», p. 112. Edicions Polígrafa.