No en som, senyor, de Torelló

S'usa quan es vol dissimular una opinió. Diuen que els de Torelló eren descreguts i malparlats. Déu els envià un missatge perquè es corregissin. Un dia, uns quants anaven de camí i caigué una gran pedregada. Pensant-se que era un càstig de Déu, tots dissimularen dient al cel aquestes paraules.

Usat per a evadir la responsabilitat i per a dissimular una intenció. La gent de Torelló era molt dolenta i Déu moltes vegades els havia previngut que, si no es corregien, els castigaria. Un dia que un grup de torellonencs dels més dolents travessaven un camp en ple sol es desencadenà una terrible pedregada. Els torellonencs comprengueren que era un càstig del cel i, fugint, deien: —No en som, Senyor, de Torelló... (segueix a l'original).

De seguida endevinaren que era un càstig del cel. Tot fent via no paraven de dir: No'n som, Senyor, | de Torelló. Corregueren a cercar sopluig en una barraca. Quan foren dintre i es veieren ja a cobert de les grosses pedres, el més vell sortí i alçant el puny enlaire exclamà: Sí que en son, Senyor, de Torelló. Al moment caigué un llamp que arborà la barraca i la convertí en cendres junt amb els torellonencs que hi havia dintre.

Lloc: Torelló (Osona).

Pocs dies després, els més malparlats i que pitjor van rebre les paraules divines. anaven de camí. Tot d'una es desencadenà una terrible pedregada que els llatzerà greument.

Lloc: Torelló (Osona).

Usat quan hom dissimula les pròpies intencions i el seu sentir per evitar un dany o perquè els moments no són propensos a tina lliure expansió d'idees i afectes. Els veïns de Torelló eren molt incrèduls i renegats. Nostre Senyor els envià un missatge encarregant -los que es corregissin i esmenessin; però els torellenencs, lluny de creure'l, en van fer befa.

Lloc: Torelló (Osona).