Paremiologia catalana comparada digital

No estar de lluna

2 recurrències. Primera citació: 1926.
No estar de bon humor; estar poc disposat a acollir bé persones o coses.
Segons de quina lluna el trobéssiu, Vilanova Obres, ix, 190 | Avui té mala lluna, Ruyra Pinya, i, 162 | Avui estic de bona lluna i no he vingut per escoltar sermons, Llor Hist. 68.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Lluna 3». Editorial Moll.
No estar d'humor.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.1. Astronomia. 3.1.2. Lluna. Dites», p. 92. Editorial Moll.