Paremiologia catalana comparada digital

Qui aviat denta, aviat desparenta

21 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1900.

Qui aviat denta, aviat parenta

2 fonts, 1900.
Aquest refrany, recollit pel Dr. Oleguer Miró de Manresa, és interpretat per ell en un sentit ben diferent dels anteriors: diu que l'infant que posa les dents amb facilitat, prompte el desmamen, i aleshores sa mare torna a fer-se prenys i dins poc temps li dóna un germanet («aviat parenta»).
Lloc: Manresa.
Font: Miró, Oleguer.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dentar Refr. b)». Editorial Moll.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIII. Matrimòni. Embarás», p. 351. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui prompte denta, prompte desaparenta

2 fonts, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «7. La família - 7.3. Pares i fills». Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 169. Edicions Víctor.

Qui prompte denta, prompte desemparenta

2 fonts, 1926.
Expressa una creença vulgar, segons la qual l'infant que denta primerenc, aviat se mor.
Sinònim: Qui prest denta, prest desparenta.
Lloc: Vinaròs, Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dentar Refr. a)». Editorial Moll.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 296. Editorial Antinea.

Qui pronte denta, pronte desaparenta

2 fonts, 1910.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0086 «Refraner comarcá (segona tanda) - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435610304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui triga a dentar triga a emparentar

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del naixement i dels infants», p. 1100. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 223. Edicions 62.

Qui aviat (o prest) denta, aviat desparenta

1 font, 1926.
Sembla que s'ha d'interpretar que significa: qui aviat treu les dents, prest envelleix o perd la bona figura. Hi ha qui interpreta que «desparentar» significa 'perdre els parents', i que el refrany citat s'ha d'entendre que significa: qui aviat treu les dents, prest se mor.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «2 Desparentar». Editorial Moll.

Qui aviat denta, aviat desparenta

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 176», p. 487. Columna Edicions.

Qui aviat denta, aviat emparenta

1 font, 1915.
Sinònim: Qui posa dents aviat, prest tindrà germanet nat.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Maternitat - Sogres & Nores», p. 30. Impremta Catalònia.

Qui aviat té dents, més aviat les perd

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 97. Pagès Editors.

Qui prest denta prest desdenta

1 font, 1993.
Suposa que qui prest treu les dents, prest les perd.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «873 Denta», p. 128. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui prest denta, prest desdenta

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 38. Ajuntament d'Inca.

Qui prest denta, prest desparenta

1 font, 1926.
Expressa una creença vulgar, segons la qual l'infant que denta primerenc, aviat se mor.
Sinònim: Qui prompte denta, prompte desemparenta.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dentar Refr. a)». Editorial Moll.

Qui promte denta promte emparenta

1 font, 2020.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.

Qui pronte denta, pronte desparenta

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. Q», p. 165. Impremta Querol, Tortosa.

Qui triga a dentar triga a aparentar

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui triga a dentar, triga a emparentar

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. El matrimoni», p. 53. Pagès Editors.