Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

No llauren els bous ni l'arada, sinó el llaurador

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.

No llauren els bous ni l'arada, sinó el llaurador

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1039. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 378. Edicions 62.

No llauren els bous, ni l'arada, sinó el llaurador

1 font, 1984.
A l'hora de llaurar es recomanen eines i animals bons i experimentats. Del llaurador se'ns diu que ha de ser hàbil i sobretot, forçut.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «5. El conreu del sòl. 5.1 La llaurada. 5.1.3. El llaurador: eines i instruments», p. 64. Manuscrit.