No poder existir o tenir realitat una cosa.
Podria molt ben ser que un altre se li emportés, Massó Croq. 44.
No poder ser
2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
No poder esser
1 font, 1926.
No poder ésser
1 font, 2023.
Loc. v. [LC] Seguida d'una oració subordinada que fa de subjecte, amb el verb en mode subjuntiu, introduïda per la conjunció que i que pot ésser elidida si se sobreentén. Denota incredulitat davant la possibilitat que s'esdevingui el fet o la situació expressat pel subjecte.
No podia ésser que no ho sabés. | Que ara surt amb un altre?; no pot ser, home.