Paremiologia catalana comparada digital

No valer un botó

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

No valer un botó

4 fonts, 1926.
No tenir cap valor.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Botó Loc. a)». Editorial Moll.
No tenir cap valor.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Botó», p. 119. Editorial Moll.
Equivalent en castellà: No tener ningún valor.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 35. Editorial Diàfora.
No tenir cap valor. No valer res.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Dels oficis i de les feines de cosir. Del trau i del botó», p. 240. Universitat Politècnica de Catalunya.

Valent un botó

1 font, 1926.
Ant. Cosa de mínima valor.
No consentí que negú faés damnatge a Sgleya, ne li llevàs valent de un botó, Muntaner Cròn., c. 152).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Botó Loc. a)». Editorial Moll.