Paremiologia catalana comparada digital

De la pell del diable

68 recurrències en 36 variants. Primera citació: 1767.

Ser de la pell del diable

9 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. S», p. 343. Editorial Arte y Letras.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Inclinat a fer el mal, inductor.
Font: CO.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 170. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «També diem…», p. 192. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Toca ferro, fusta… i el que sigui. Un dia pensit, de la pell del diable, malastrugat com pocs, negatiu pertot arreu.
Professor Lester (1995): Avui «Horòscop. Balança», p. B11. L'Avui / El Punt Avui.
Un divendres de la pell del diable que, a més a més, ens fa pensar en aquella dita antiga: "Qui no vol creure el pare ni la mare, ha de tenir la pell de cabra" (una pell molt dura, crec jo).
Professor Lester (1996): Avui «Horòscop. Escorpió», p. 65. L'Avui / El Punt Avui.
Noviluni amb eclipsi que és una autèntica ensopegada astral, de la 'pell del diable'
Professor Lester (1995): Avui «Horòscop. Lleó», p. B24. L'Avui / El Punt Avui.
Un dilluns de la pell del diable.
Professor Lester (1996): Avui «Horòscop. Taure», p. B16. L'Avui / El Punt Avui.
Perquè el dia és de la pell del diable; per on menys t'ho puguis esperar saltarà la llebre "i la llebre no és pas del qui la mata sinó del qui l'aixeca"
Professor Lester (1995): Avui Estiu «Horòscop. Balança», p. VII. L'Avui / El Punt Avui.

Ésser de la pell del diable

6 fonts, 1982.
Equivalent en castellà: Ser de la piel de Barrabás.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 81. Editorial Diàfora.
(Ésser) entremaliat.
El més petit dels germans és de la pell del diable; no se'l pot suportar / Fa moltes malifetes: és de la pell del dimoni.
Sinònim: Ésser de la pell de Barrabàs, ésser de la pell de Judes, no tenir pensament bo.
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Trapella». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1511», p. 60. Columna Edicions.
Ésser molt dolent o entremalia.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 214. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Pell», p. 223. Universitat Miguel Hernández.

De la pell del diable

5 fonts, 1987.
El fanatisme el va portar a cometre actes de barbàrie; era de la pell del diable.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 46. Llibres de l'Index, S.A.
Dijous de la pell del diable, vés molt amb compte amb tot!
Professor Lester (1996): Avui «Horòscop. Peixos», p. 50. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Pell», p. 223. Universitat Miguel Hernández.
Entremaliat.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte al tarannà», p. 22. Edicions 62.
Equivalent en francès: De la peau du diable (intenable…).
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Mots que parlen», p. 66. Sport-Entraide-Amitié.

Ser de la pell del dimoni

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1181. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Ser de la pell de Barrabàs.
Giménez, Toni (2016): Ficar-hi el nas «Expressions religioses populars», p. 5. Web.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «15. No ve d'un pam», p. 177. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Sinònim: Ser de la pell de Barrabàs.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 125. Editorial l'Esquer.
Refranyer, locucions, frases fetes, dites i cançons dels pobles de la Vall de Guadalest: Confrides, l'Abdet, Benifato, Beniardà, Benimantell, el Castell de Guadalest.
Lloc: Vall de Guadalest (Marina Baixa).
Ventpluig (2017): Història Vall de Guadalest «Refranyer, locucions, frases fetes i dites de la cultura popular de la Vall de Guadalest - http://testistemporumvallguadalest.blogspot.com/2017/03/refranyer-de-la-vall-de-guadalest.html». Blogger.

Esser de la pell del dimoni

2 fonts, 1984.
Esser molt dolent o molt entremaliat.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Dimoni», p. 134. Editorial Moll.
Dolent en demesia.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Afirmacions», p. 43. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Està fet de la pell del dimoni

2 fonts, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 73. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Pell», p. 224. Universitat Miguel Hernández.

Ser de la pèll del diable

2 fonts, 1805.
F. ser traves, endiastrat.
Equivalent en castellà: Ser de la piel del diablo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pèll», p. 171.
F. ser traves, endiastrat.
Equivalent en llatí: Turbulentum, versipellem esse.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pèll», p. 171.
Fr. met. fam. Ser mòlt travès, endiastrad, enredadòr y revoltòs, sèns admétrer subjecció.
Equivalent en castellà: Ser la piel ó de la piel del diablo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pèll», p. 433. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. fam. Ser mòlt travès, endiastrad, enredadòr y revoltòs, sèns admétrer subjecció.
Equivalent en francès: Ne pouvoir durer dans sa peau.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pèll», p. 433. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. fam. Ser mòlt travès, endiastrad, enredadòr y revoltòs, sèns admétrer subjecció.
Equivalent en italià: Essere molto irrequieto.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pèll», p. 433. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. fam. Ser mòlt travès, endiastrad, enredadòr y revoltòs, sèns admétrer subjecció.
Equivalent en llatí: Versipellem, irrequietum, freni impatientem esse.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pèll», p. 433. Impremta de Josep Torner.

Ser la pell del dimoni

2 fonts, 2002.
Sinònim: Ser un dimoni.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 90.
Ser molt dolent o entremaliat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 122. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Ser u de la pell del diable

2 fonts, 1997.
Muy travieso, enredador o revoltoso.
Equivalent en castellà: Ser uno de la piel del diablo.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «P», p. 111. Comercial Denes, SL.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Pell», p. 224. Universitat Miguel Hernández.

De la pell del diable (o de Barrabàs)

1 font, 1995.
Entremaliat.
Sinònim: Turbulent, enjogassat, tribulet, trapella, brivall, endimoniat, endiastrat, revoltós, endiablat, gambirot.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 114. Edicions 62.

De la pell del diable [o de Barrabàs]

1 font, 2008.
Expressió que s'aplica generalment a un xiquet que fa moltes maldats.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

El meu fill és de la pell del diable

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Fills i filles», p. 82. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Ell és de sa pell del dimoni

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VIII. Postrimerías. Infierno», p. 126. Museu de Mallorca.

És de la pell del dimoni

1 font, 2011.
Sinònim: És de la pell de la rabosa.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Atrevit, audaç, valent», p. 165. Eixam Edicions.

Es de la pell del dimoni

1 font, 1967.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Referències del mal i de totes les coses malament», p. 66. Autoedició.

És la pell del dimoni

1 font, 2024.
És molt dolent.
Rendé Masdéu, Joan (2024): «https://twitter.com/JoanRendMasdu/status/1743159573739909144». Twitter.

Ésser de la pell del dimoni

1 font, 1970.
Caràcter, naturalesa.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pell 4», p. 244. Edicions Polígrafa.

Esser de sa pell del diable

1 font, 1984.
De mals instints.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Afirmacions», p. 43. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ets (és) de la pell del diable!

1 font, 1999.
Sinònim: Ets (és) molt dolent! | Ets (és) de la pell del dimoni!
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 81. Editorial Trabucaire.

Ets (és) de la pell del dimoni!

1 font, 1999.
Sinònim: Ets (és) molt dolent! | Ets (és) de la pell del diable!
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 81. Editorial Trabucaire.

Ets (és) la pell del dimoni!

1 font, 1999.
Sinònim: Ets (és) molt dolent!
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 81. Editorial Trabucaire.

Ets de la pell d'en Banyeta

1 font, 2024.
Es diu a un infant molt entremaliat.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Banya», p. 63. Llibres de l'Index, S.A.

Ets de la pell del dimoni!

1 font, 1986.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1986): Terra Nostra, 59 - Elements de folklore «Lo que es diu parlant… del Dimoni», p. 22. Terra Nostra.

Pell del dimoni

1 font, 1970.
Noi enfutimat i malcreient.
Lloc: Palamós.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pell del dimoni», p. 246. Edicions Polígrafa.

Pell del dimoni!

1 font, 1999.
Sinònim: Mala pell!
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 135. Editorial Trabucaire.

Ser de l'arrel del dimoni

1 font, 2000.
Ser una persona molt dolenta.
Eixa gent és de l'arrel del dimoni; no es pot fre tractes amb ells.
Sinònim: Ser de got i ganivet | Ser de les potes del matxo | Ser roín de vena | Ser més roín que la merda de gat | Ser de mala cantera |2 Tindre mala bava | Tindre mala llet.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 94. Diputació de Castelló.

Ser de l'ascla del dimoni

1 font, 1995.
Inclinat a fer el mal, inductor.
Font: MS, TC, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 171. Instituto de Estudios Turolenses.

Ser de la pell de Satanàs (o del dimoni, o de Judes)

1 font, 2022.
Ser malvat o malvada; o molt entremaliat o entremaliada (els infants).
CPNL (2022): Consorci per a la Normalització Lingüística «Gramàtica. Lèxic. 4. Locucions, refranys i frases fetes - https://www.cpnl.cat/gramatica/11/4-locucions-refranys-i-frases-fetes». Web.

Sèr de la pèll del diable

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Ser de la piel de los diablos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Diable», p. 259.
Equivalent en llatí: Nequissimi ingenii esse.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Diable», p. 259.

Ser de la pell del Diable

1 font, 1767.
O qué era gran tomo! Per fi, de la pell del Diable, y dels que ploguéren, y no feren fanc.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 19. Librerías París-Valencia.

Ser de la pèll del diable ó de satanas

1 font, 1805.
F. ser algú mòlt endiastrat, dolent, traves.
Equivalent en castellà: Ser la piel, ó de la piel del diablo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ser», p. 323.
F. ser algú mòlt endiastrat, dolent, traves.
Equivalent en llatí: Ingenio plane diabolico pollere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ser», p. 323.

Ser de la pell del dimoni (o de Barrabàs, o del diable, o de Judes)

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Pell», p. 224. Universitat Miguel Hernández.

Ser de la raïl del dimoni

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2060», p. 695. Columna Edicions.

Ser deixat de la pell del dimoni

1 font, 2016.
Se sol dir de la mainada que fan malifetes.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. S», p. 270. Autoedició.

Ser la pell (o de la pell) del dimoni (o de Barrabàs)

1 font, 2007.
Sinònim: Fer-ne més que el març.
Equivalent en castellà: Ser el mismísimo demonio | Ser de baja estofa | Ser de la piel del diablo (o de Barrabás).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «258», p. 81. Garsineu Edicions.

Ser més dolent que la pell del dimoni

1 font, 2010.
Correu / Manejas, Griselda (2010). Correu electrònic.