Paremiologia catalana comparada digital

Nomenadament

3 recurrències. Primera citació: 1805.
Adv. ant. Per noms; indicant el nom o noms.
Ni les fembres ni els enfans ni pubils no sien nomenadament entreditz, doc. a. 1255 (Miret Templers 342) | E per falida de uós nomenadament, haguem conseyl, Jaume I, Cròn. 24.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Nomenadament». Editorial Moll.
Adv. m. ant. expressament.
Equivalent en castellà: Nombradamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Nomenadament», p. 117.
Adv. m. ant. expressament.
Equivalent en llatí: Signanter.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Nomenadament», p. 117.