Paremiologia catalana comparada digital

Novament

10 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Novament

4 fonts, 1805.
Adv. De nou; altra vegada.
La Rosalia havia d'esser novament qui ab carícias la havia de distreure, Genís Julita 110.
Equivalent en castellà: Nuevamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Novament 1». Editorial Moll.
Adv. ant. De poc; recentment.
Faem batejar la dita infanta filla nostra segona novament-nada, Pere IV, Cròn. 231 | Aquest dia fou verat lo pontó gran novament fet, doc. a. 1478 (Ardits, iii, 2).
Equivalent en castellà: Recién.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Novament 2». Editorial Moll.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Nuevamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Novament», p. 119.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Recenter.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Novament», p. 119.
De nou, altra vegada.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Novament», p. 314. Edicions Polígrafa.
Modernament.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Novament», p. 214. Hermanos Espasa, Editores.
De nou.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Novament», p. 214. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Per la primera vegada.
Equivalent en castellà: Nuevamente; de nuevo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Novament», p. 214. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Per la primera vegada.
Equivalent en llatí: Nove.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Novament», p. 214. Hermanos Espasa, Editores.

Noveytament

1 font, 1865.
Adv. m. ant. Novament.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Noveytament», p. 214. Hermanos Espasa, Editores.