M. Onomatopeia del crit d'un gos quan el fereixen, d'un porc quan l'encalcen, etc.
A Campos, per tocar l'orgue, / posen dos porcs dins un sac; / un fa nyic, s'altre fa nyac, / i s'avenen com un rellotge (cançó pop. Mall.).
El repertori d'onomatopeies (i interjeccions per l'estil) és immens, i cada llengua té les seves · Fem una repassada de les més conegudes del català. Els gossos, quan gemeguen, fan.
El grinyol —d'un llit, per exemple— fa nyic. I si és molt desagradable i insistent l'hem de doblar: nyic-nyic, una onomatopeia que també apliquem a algú molt pesat que ens martiritza.
Crit d'un gos quan el fereixen, d'un porc.
Lloc: Illes Balears.
Soroll estrident, grinyol d'un gos.
Lloc: Illes Balears.
Interj. Onomatopeia d'un soroll agut, estrident, com el que fa una porta o alguna cosa que grinyola, i també del gemec o grinyol del gos, del porc, o del soroll que fa un vehicle en frenar sobtadament.
Just quan el director ha alçat la batuta, l'emprenyamenta de les sabates de xarol d'un abonat a les primeres files de butaques: nyic, nyec, nyic, nyec… (Xavier Benguerel, «Gorra de plat», 1967).