Paremiologia catalana comparada digital

Obrir-se

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1857.

Obrir-se

3 fonts, 1970.
Argot, marxar.
Mng… Sí, jo m'he d'obrir cap a casa, que vull pillar la piltra a sac.
Còmic / López, A.; Roca, X. (1994): Avui Diumenge «Alex Cunillera, àtic tercera», p. 74. L'Avui / El Punt Avui.
Vol dir marxar d'un lloc.
Lloc: Berguedà.
Ferrer Algué, Sheila (1997): «Català central: la parla al Berguedà» «4. Estudi i anàlisi dels resultats de les entrevistes. 4.1.3) Lèxic. Paraules d'argot juvenil de la comarca», p. 38. Institut Gironella.
Badar-se. Es diu d'una porta, d'una escletxa, d'una fusta.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Obrir-se 1», p. 13. Edicions Polígrafa, accepció 1.
Esclatar una poncella.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Obrir-se 2», p. 13. Edicions Polígrafa, accepció 2.

Obrir-nos

1 font, 2007.
Crido als altres: està clar que no en traurem res, millor ens obrim.
Macip, Salvador (2007): El rei del món «Home. Dos», p. 23. Columna Edicions.

Obrir-se (una ferida)

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 5. Salut i Medicina A. Medicina. Malaltia i curació. Ferida, quemadura, contusió, marca», p. 496. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Obrirse ab un amich

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 237. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.