Paremiologia catalana comparada digital

Amor de germà, amor de ca

66 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1752.

Amor de germà, amor de ca

23 fonts, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 52 (15 de juny de 1928) «Refraner. XXXVIII. Dels amors», p. 227. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. Els parents», p. 55. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans, p. 19. Edicions Tres i Quatre.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les relacions interpersonals. Amor», p. 168. Edicions Tres i Quatre.
L'amor és dolor. A partir del fet que l'amor és una emoció que provoca una reacció en qui la posseeix, aquest concepte s'ha estructurat en termes de malaltia, dolor, objecte valuós, comunicació, recipient, viatge…
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Introducció», p. 21. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Parlant de Santa Coloma de Queralt, fent endreça, he trobat una col·lecció de refranys d'aquest poble que em va passar, a finals dels 60, en Josep Carreras, colomí de soca arrel i nat a inicis del segle XX.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2010): Correu «Aforismes encara usuals a la Segarra Alta tarragonina. Saviesa popular». Correu electrònic.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1193», p. 482. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «L'amor». Web.
Suposa que l'afecte entre germans no sol esser gaire profund.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Aquest refrany s'oposa a l'anterior, afirmant que l'amor fraternal el temps el desfà.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La llar», p. 81. Editorial de Vecchi.
Ca = gos, cànid. L'amor fratern és molt intens en la infantesa, però sol anar refredant-se amb el pas del temps per les diferents vivències i circumstàncies de cada persona.
Sinònim: Similars: el següent, i | Amor d'amo, aigua en cistella.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes. Amor», p. 524. Web.
Equivalent en francès: Amour de frère, amour de chien (fidèle).
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La família / La famille», p. 122. Robert Morel Editeur.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 218. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres familiars i amics», p. 88. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Equivalent en castellà: Amor de hermano, amor de can.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Germà», p. 69. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 228. Edicions 62.
L'amor fraternal el temps el desfà.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «parent, pare», p. 114. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Amor», p. 894. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 165. Museu de Vilafranca.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. A», p. 362. Web.

Amor de germans, amor de cans

9 fonts, 1896.
Vol dir que malgrat els germans -alguns- s'estimin, es barallen contínuament.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.2. Amor. Refranys», p. 425. Editorial Moll.
Destaca la possible poca estima entre germans.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Amor», p. 32. Editorial Moll.
Suposa que l'afecte entre germans no sol esser gaire profund.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Germà», p. 62. Editorial Moll.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gos, gossa», p. 128. Editorial Millà.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (1999): Revista Bellpuig, 605 «Refranyer popular», p. 37. Revista Bellpuig.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. A», p. 21. Consell de Mallorca.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1896-1897 (2a època) «Refranes menorquines», p. 50. Revista de Menorca.
Lloc: Maó (Menorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Suposa que l'afecte entre germans no sol esser gaire profund (D.). Vegi's n. 1435 i 2112.
Sinònim: Germans que són petits, i quan són grans cosinsgermans/ partir com a bons…
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «130 Amor», p. 30. Institut Menorquí d'Estudis.
S'afecte entre germans, no sol esser molt gros.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Amorosos», p. 170. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Amor de germà, amor de ca; amor de cunyat, amor de gat; amor d'espòs, amor de gos

7 fonts, 1951.
Una altra mostra que el refranyer ens vol advertir que l'amor vertader és mal de trobar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.2. Amor. Refranys», p. 425. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1111. Editorial Selecta-Catalonia.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Amb el temps es desfan.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 228. Edicions 62.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb els animals», p. 15. Revista L'Estel.

Amor de germà, amor de cà

3 fonts, 1900.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 21 (1 de març de 1927) «Refraner. XVI. El gos», p. 375. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «A», p. 1. Manuscrit.
V. Gordar-se.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «A», p. 13. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Amor de germans, / amor de cans

3 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. VII.- Amorosus», p. 287. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXII.- Parentiu», p. 317. Institut Menorquí d'Estudis.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Ca», p. 7. Edicions Polígrafa.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Casament», p. 286. Edicions Polígrafa.
Lloc: Menorca.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Germà», p. 110. Edicions Polígrafa.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VII. Virtudes, pecados y mandamientos. Los mandamientos. IV», p. 123. Museu de Mallorca.

Amor d'espòs amor de gos, amor de germà amor de ca i amor de cunyat amor de gat

1 font, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 59. Editorial Selecta-Catalonia.

Amor de germa / Amor de ca

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «A», p. 9. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Amor de germà / amor de cà

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Amor de germà / amor de ca

1 font, 1986.
Et qui est jaloux de sa vie facile et désoeuvrée.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1986): Terra Nostra, 59 - Elements de folklore «El ca (o el gos) dins el nostre folklore», p. 35. Terra Nostra.

Amor de germà / amor de ca!

1 font, 2020.
Et qui est jaloux de sa vie facile et désoeuvrée.
Correu / Vera Grau, Idali (2020).

Amor de germà amor de ca

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de novembre de 1908, núm. 24», p. 101. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Amor de germá amor de ca

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «3. Aforismes referents á la paternitat y á la familia», p. 16. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Amor de germá amor de cá

1 font, 2021.
Amor de germá. 24-4-1887.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_138.jpg. Manuscrit.

Amor de germà, / amor de cà

1 font, 1910.
Sens dupte perquè hi ha molts germans que no se'n tenen gens d'amor.
Lloc: Rosselló.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 137. L'Avenç.

Amor de germà, / amor de ca

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Amor», p. 194. Edicions Polígrafa.

Amor de germá, amor de cá

1 font, 1900.
De germans que s'estiman de debó, ni ha per tot arreu.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 18. Editorial Rourich.

Amor de germa, amor de cá

1 font, 2021.
Amor de germá. 12-9-1877.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_137.jpg. Manuscrit.

Amor de Jermans amor de cans

1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Fratrum inter se irae sunt acerbisimae.
Burguera, Fra Miquel (1752): Preceptes, elegancias, calendas y frases que se enseñan en las escolas de gramatiga de la provincia de S. Francesch de Mallorca «Phrases perutiles, et adagia venusta», p. 21. Casa de Miquel Cerdá.

Germà, amor de ca; nebot, vés-te'n del tot

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La família», p. 23. Garsineu Edicions.