Exclamació que apareix diverses vegades als discursos de Ciceró, per a deplorar la depravació del seu temps. De: Ciceró.
Equivalent en llatí: O tempora, o mores!
Font: Catil. 1.2; Ver. 4.56.
Oh, quins temps!, oh, quins costums!
2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1997.
Oh temps, oh costums!
1 font, 2001.
Oh, quins temps!, oh, quins costums!
1 font, 1997.
Lamentació de Ciceró davant el senat perquè Catilina pot encara actuar impunement, la qual ha esdevingut famosa, i és emprada quan es vol posar en evidència la corrupció dels costums. Si bé aquest passatge és el que ha difós més l'expressió comentada, cal dir que Ciceró l'empra també en altres ocasions. De: Ciceró.
Equivalent en llatí: O tempora, o mores!
Font: Catilinàries 1.1.2, Contra Verres 4.25.26 i En defensa del rei Deiòtar 11.31.