Oh, quins temps!, oh, quins costums!

Literalment, «Oh, quins temps!, oh, quins costums!». Lamentació de Ciceró davant el senat romà perquè Catilina pot encara actuar impunement (Catilinàries 1.1.2), que ha esdevingut famosa quan es vol posar en evidència la corrupció dels costums. Avui aquesta frase s’usa, generalment amb un cert to irònic o faceciós, per a blasmar els costums actuals, tot evocant o enyorant els del passat, suposadament millors. De: Ciceró.

Font: Catilinàries, 1.1.2.

Exclamació que apareix diverses vegades als discursos de Ciceró, per a deplorar la depravació del seu temps. De: Ciceró.

Equivalent en llatí: O tempora, o mores!

Font: Catil. 1.2; Ver. 4.56.

Lamentació de Ciceró davant el senat perquè Catilina pot encara actuar impunement, la qual ha esdevingut famosa, i és emprada quan es vol posar en evidència la corrupció dels costums. Si bé aquest passatge és el que ha difós més l'expressió comentada, cal dir que Ciceró l'empra també en altres ocasions. De: Ciceró.

Equivalent en llatí: O tempora, o mores!

Font: Catilinàries 1.1.2, Contra Verres 4.25.26 i En defensa del rei Deiòtar 11.31.