Interjeccions conatives. Menar (la muntura, el tir): fer girar (a dreta).
Ollaó!
8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1968.
Ollaó
3 fonts, 2002.
Expressió adreçada als animals, especialment als cavalls, als ases o a les mules, per fer-los anar cap a la dreta. Nota: Socint s'acompanya d'un clic lateral.
L'Andreu no sabia mai quan havia de dir «ollaó» o «oixque», i el pobre ruc anava ben desorientat.
Equivalent en anglès: Gee.
Expressió adreçada als animals, especialment als cavalls, als ases o a les mules, per fer-los anar cap a la dreta. Nota: Socint s'acompanya d'un clic lateral.
L'Andreu no sabia mai quan havia de dir «ollaó» o «oixque», i el pobre ruc anava ben desorientat.
Equivalent en castellà: Huesque.
Expressió adreçada als animals, especialment als cavalls, als ases o a les mules, per fer-los anar cap a la dreta. Nota: Socint s'acompanya d'un clic lateral.
L'Andreu no sabia mai quan havia de dir «ollaó» o «oixque», i el pobre ruc anava ben desorientat.
Equivalent en francès: Diouc | Hue | Huhau.
Interj. Expressió que s'adreça als animals per fer-los anar cap a la dreta. De creació expressiva. Probablement té una base en «allà».
Rei: Uf, la positura! Els bíceps em formiguegen, tu, redreçat. I vosaltres bifurqueu-vos, ollaó! (Salvador Espriu, «Primera història d'Esther», 1948).
Ollaó!
2 fonts, 1968.
[…] i ollaó!, avall que fa baixada!, i allà va que trona!
Crit del carreter per fer anar el cavall cap a la dreta.
Ollaò
1 font, 1970.
Crit del carreter per a girar l'animal a mà dreta o a má esquerra.