Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1056. Editorial Selecta-Catalonia.
On hi ha un pa hi ha un català
9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.
Allí on hi ha un pa hi ha un català
7 fonts, 1951.
Parlar d'un país, una contrada, es fa de vegades en to d'enveja, mofa o caricatura. De tota manera, indica com la gent d'un lloc veu la gent de l'altre. Amb exageracions, és clar. De vegades no és referit a un poble, sinó a una comarca o país.