Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «N 103», p. 382. Columna Edicions.
On tens el nas, que tot són galtes?
2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1938.
On tens el nas, que tot són galtes?
1 font, 1992.
On tens el nas?, que tot són galtes
1 font, 1938.
S'aplica a les persones molt galtudes, a les quals les galtes absorbeixen el nas, i també a les persones xates i de nas xic. Hi havia una parella d'enamorats que festejaven d'amagat. Ell no parava de demanar a la donzella que sortís de nit a la finestra per festejar una estona. L'àvia de la noia va saber les pretensions del fadrí, i aconsellà la donzella que el cités per a una nit determinada i que li prometés que sortiria a la finestra... (segueix a l'original).