Paremiologia catalana comparada digital

Orgullosament

4 recurrències. Primera citació: 1805.
Adv. D'una manera orgullosa; amb orgull.
Menaça-li ergullosament, Llull Felix, pt. viii, c. 1. Parla molt ergullosament, Serra Gèn. 239.
Equivalent en castellà: Orgullosamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Orgullosament». Editorial Moll.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Orgullosamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Orgullosament», p. 135.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Superbe, superbo animo, arroganter.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Orgullosament», p. 135.
Amb orgull.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Orgullosament», p. 54. Edicions Polígrafa.