Paremiologia catalana comparada digital

Pacíficament

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Pacíficament

3 fonts, 1865.
Adv. D'una manera pacífica; en pau.
Aquels arbres hi han estat pacíficament XXX ans, Cost. Tort. III, xi, 21 | Segons que és tro a ací bé e pacíficament acostumat, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 228).
Equivalent en castellà: Pacíficamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pacíficament». Editorial Moll.
Jo penso que es tracta d'una conseqüència lògica de la doctrina social de l'Església, segons la qual els desequilibris socials s'han d'arreglar pacíficament.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Vuitè grapat: Feu bé i no feu mal», p. 173. Edicions del Mall.
Adv. m. Ab pau y quietut.
Equivalent en castellà: Pacíficamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Pacíficament», p. 255. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Ab pau y quietut.
Equivalent en llatí: Pacifice.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Pacíficament», p. 255. Hermanos Espasa, Editores.

Pacificament

1 font, 1805.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Pacificamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pacificament», p. 139.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Pacifique.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pacificament», p. 139.