Paremiologia catalana comparada digital

Pafart

15 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1910.

Pafart

7 fonts, 1926.
Adj. Golut, molt menjador.
Equivalent en castellà: Glotón.
Lloc: Tortosa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pafart, -arta». Editorial Moll.
És un pafart, el meu amic.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «https://twitter.com/jbadia16/status/1760068058196963616». Twitter.
(Relacionat amb «gola»), que menja molt, d'un apetit insaciable; en el mateix sentit de golós sentim «pafart» (paifart) i «llefarut».
Sinònim: Golafre | Llefarut.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De xefles, tecs, tiberis, fartaneres, golafres i gormands», p. 185. Editorial Gregal.
Golós, dominat per les ganes de menjar. Molt menjador.
S'ha menjat una dotzena de baldanes de la caldera en fora.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Paraules del lèxic local. P. Pafart», p. 70. Autoedició.
Menjar molt. De: Mestre i Noè, Francesc.
Lloc: Tortosa.
Mingorance López, Jesús (2015): Vigència del Vocabulari tortosí recollit per Francesc Mestre i Noé «4.4 Formes i significats alternatius aportats pels informants», p. 53. Universitat Rovira i Virgili.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.

Ser un pafart

3 fonts, 2003.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Casanova i Giner, Baltasar; Bertomeu i Fornós, Agustí (2003): Vocabulari de boca «Frases fetes, expressions», p. 135. Autoedició.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Casanova i Giner, Baltasar; Bertomeu i Fornós, Agustí (2011): Vocabulari de boca. Una aproximació a la parla del Delta «Frases fetes», p. 249. Autoedició.
Embutxar: Ingerir a la força aliments. Omplir el butxe a un moixó per alimentar-lo. Endrapar desmesuradament.
És un pafart, sempre està embutxant.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Paraules del lèxic local. E. Embutxar», p. 44. Autoedició.

Es un pafart

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Esser un pa-i-fart

1 font, 1917.
Mal-agradós, que sols mira les seues conveniencies. De: Vayreda i Olives, Pere.
Quin pa-i-fart n'hi ha d'en «Manelo».
Lloc: La Garrotxa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Pafart -a

1 font, 2003.
És un pafart.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Vocabulari». Web.

Pafart, pafarta

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona massa grassa i molt tova.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 131. Editorial Trabucaire.

Un paifart (o pafart)

1 font, 2012.
El que va pel carrer com si fos l'amo del món, amb cara de pocs amics, mirant als altres amb aires de superioritat. Quan hi parles sembla que et fa un favor per escoltar-te, si t'ha d'ajudar amb alguna cosa, tot li és un problema. És especialista en fer-se pregar i fer molt poc.
Sinònim: Un panxampla.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels antipàtics», p. 54. Brau Edicions.