Paga, Joan!

Per una raó que ens és desconeguda, durant un temps, fou gravada la imatge de sant Joan Baptista en les monedes d'or catalanes; circumstància que motivà que hom apliqués el mot «joan» al diner en general, i, especialment, a l'or. Al qui paga algun despès, als qui són pròdigs i generosos, i, sobretot, quan es va colla, al qui paga el consum de tots és corrent dir-los.

Per a indicar a algú que li cal pagar el compte o despesa feta per un altre, i també per a indicar que hom ha d'ésser sempre el qui li toca pagar danys i perjudicis d'altri. Segons la tradició, abans que entrés Judes, l'apòstol encarregat de la bossa era sant Joan. Explicat amb més detall.

Dit d'aquell a qui sempre toca pagar.