Paremiologia catalana comparada digital

Pagar el beure

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1967.

Pagar el beure

4 fonts, 1970.
Pagar la beguda a una persona.
Lloc: Cat. or., Cat. occ, Bal., Val.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pagar el beure», p. 80. Edicions Polígrafa.
Va pagar el beure de bona gana als qui l'havien ajudat.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 250. Llibres de l'Index, S.A.
Convidar algú en un cafè o bar.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Beure», p. 19. Editorial Millà.
Convidar (algú) a beure en un establiment públic.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Beure m.», p. 50. Edicions 62.

Pagar es beure

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Beure 2», p. 157. Edicions Polígrafa.