Paremiologia catalana comparada digital

Qui-sap-lo

29 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1907.

Qui-sap-lo

18 fonts, 1926.
Abundantment.
Sinònim: A caramull | A raig | A tentipotenti.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. C», p. 58. Autoedició.
En gran manera.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. Q. Expressions», p. 180. Autoedició.
Adj. i adv. En gran nombre, en gran manera.
El bou a l'adoba m'agrada qui-sap-lo (=m'agrada molt) | N'hi havia, de noies, qui-sap lo (o qui-sap-les) | Enguany han collit qui-sap-lo.
Sinònim: Qui-sap-la.
Equivalent en castellà: Mucho | Gran cosa.
Lloc: or., occ.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Qui-sap-lo, Qui-sap-la». Editorial Moll.
Fa qui-sap-lo fred.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «https://x.com/jbadia16/status/1869509194342416847». Twitter.
Equivalent en castellà: La mar.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 189. Editorial Pòrtic.
Molt i molt.
D'experiència, en té qui-sap-lo | Aquest aparell pot llençar pedres qui-sap-lo lluny.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Saber», p. 407. Llibres de l'Index, S.A.
Adv.
Equivalent en castellà: Quien sabe cuánto, muchísimo.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 225. Editorial Diàfora.
En alt grau, en gran manera.
Ha guanyat qui-sap-lo en orgull.
Sinònim: Qui sap quant.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Intensament». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Gran nombre de, gran quantitat de.
Qui-sap-lo temps que no l'he vist / De diners, en guanya qui-sap-los.
Sinònim: Qui sap quants.
Font: EC / IEC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Molt». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Això és més enriquidor que qui-sap-lo.
Gomà, Enric (2021): La tarda de Catalunya Ràdio ««Colègit», «prèmit» o «llavontes»: Cal reivindicar les paraules…». Catalunya Ràdio.
Compost.
IEC (1996): Acord de la Secció Filològica del 15-3-96. Institut d'Estudis Catalans.
Quantitat indeterminada, bastant, molt.
Lloc: Cervera.
L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs (2024): L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs «Llista de mots i expressions de la Segarra històrica - https://mots.efes.cat/llistat/totes». Web.
Moltíssim.
M'agrada qui-sap-lo.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Qui-sap-lo», p. 123. Pagès Editors.
S'ho passaben bé qui-sap-lo.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 90. Llibres de l'Index, S.A.
En alt grau (ponderació).
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «locucions adverbials», p. 89. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: La mar.
Riera, Manel (1985): Correspondència comercial i privada en català, p. 205. Editorial Llar del Llibre.
Contada per Mercè Teixidor, de la Granja d'Escarp.
El gegant llença una pedra grossa qui-sap-lo lluny, i en Peret sense que l'altre se n'adonés avia la perdiu i, està clar, també va guanyar.
Serra i Boldú, Valeri (1931): Rondalles populars / 1 «Peret valentet», p. 12. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
En gran nombre, en gran manera, en abundància.
Enguany han collit qui-sap-lo | N'hi havia de dones, qui-sap-lo.
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (1994): Carrilet, 108 (1/1/1994) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «q»», p. 15. Revista Carrilet.
La Deportista és una cua de sagrantana que li agrada qui-sap-lo furetejar oertot arreu quan se li fot una cosa entre ceia i ceia.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Escriuré una carta als meus amics», p. 259. Edicions Proa.
O sigui que l'únic document que vaig aconseguir después de batallar qui-sap-lo tenia dugues etivocacions garrafals que m'han fotut anar de corcoll.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Escriuré una carta als meus amics», p. 275. Edicions Proa.
Ntensament, molt. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Haver-n'hi qui-sap-los

1 font, 2007.
Sinònim: A trompons.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «20», p. 19. Garsineu Edicions.

Lui-sap-lo

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: La mar.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 138. Editorial Pòrtic.

Qui sab lo!

1 font, 1907.
Lloc: Terres de Lleida.
Gaya i Tomàs, Manel (1907): Dites, modismes, giros i mots presos de la boca del poble «Dites y modismes. Q», p. 68. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Qui sap lo, la, los, les

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Mucho, a, os, as; infinidad de, bastante, s, no sé cuánto, a, os, as.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Frases adverbials. Q», p. 213. Imp. de J. Horta.

Qui sap lo…!

1 font, 1926.
Exclamacions per a indicar un gran nombre o quantitat.
Sinònim: Què sap u! | A saber! | V. Qui-sap-lo.
Lloc: or., occ.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Saber Loc. e)». Editorial Moll.

Qui-sap-la

1 font, 1979.
En alt grau (ponderació).
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «locucions adverbials», p. 89. Editorial Millà.

Qui-sap-lo, -la

1 font, 1968.
Gran nombre, gran quantitat d'una cosa, en alt grau (ponderant).
Hi ha esmerçat qui-sap-lo en una obra de tan poc profit. He esperat qui-sap-lo; però com que no venia me n'he tornat.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 96. Editorial Claret.

Quisablo

1 font, 1907.
Sinònim: Bastant (cast.) | Pròu.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. Barbarismes. B», p. 27. Baguñá, editor.