Paremiologia catalana comparada digital

Pang!

2 recurrències. Primera citació: 1991.

Pang

2 fonts, 1991.
Explotar un coet.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 66. Editorial Moll.
Interj. Onomat.: Pam (cop que ressona, tret, explosió i semblants).
La Kati va enxiquir els ulls i, en reconèixer-lo, va simular una pistola amb els dits de la mà dreta, li va apuntar acuradament i va fer: —Pang, pang! (Ofèlia Dracs, «Negra i consentida» , 1983).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «P», p. 154. Edicions 62.