Interj. Onomat.: Tup-tup.
Em mirava la fumera, tot remembrant la solitud de Neàpolis, a l'hivern, i el pap-pap-pap de les barques que van i vénen, de buit o bé carregades, i que sigui per molts anys (Oriol Pi de Cabanyes, «Oferiu flors als rebels que fracassaren», 1973).