Paremiologia catalana comparada digital

Pare miques

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Pare Miques

2 fonts, 1926.
Persona que no fa sinó encetar les viandes i tastar-les.
Lloc: Guissona.
Font: Griera Tr.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pare 4». Editorial Moll.
Pínter i Soler, Sílvia (2008): Els noms parlants en la fraseologia popular catalana «Corpus d'UF amb noms parlants», p. 412. Web.

Pare miques

2 fonts, 1970.
Persona que per desgana o per llamenqueria no fa sinó encetar les viandes i tastar-les.
Lloc: Guissona.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pare miques», p. 151. Edicions Polígrafa.
Persona que no fa sinó encetar les viandes i tastar-les sense acabar-les.
Lloc: Guissona.
Serrano i Bonell, Ramon (1992): Carrilet, 99 (1/7/1992) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «p»», p. 15. Revista Carrilet.