Paremiologia catalana comparada digital

Parlar franc

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1874.

Parlar franc

5 fonts, 1926.
Parlar amb franquesa, sense dissimul o reserva.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «1 Franc, franca 3». Editorial Moll.
Equivalent en castellà: Hablar sinceramente, francamente.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 130. Editorial Diàfora.
Parlar amb franquesa, sense dissimul o reserva.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Era una persona de conversa molt agradable: el seu parlar franc ens el feia més pròxim.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 252. Llibres de l'Index, S.A.
Parlar obertament.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «paraula, parlar», p. 114. Editorial Millà.

Parlar franch

1 font, 1874.
Senyor: aixó es lo que temo, / si vos tinch de parlar franch.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1874): Lo Ferrer de Tall «Acte segón. Escena XII». Manuscrit.