Paremiologia catalana comparada digital

Partir-se-li el cor

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1767.

Partir-se-li el cor a un

1 font, 1767.
Tot era menergía, llagrimetes y suspirs, que se li partía el còr á hu.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 33. Librerías París-Valencia.

Partirse'l cor

1 font, 1864.
Fr. Denota'l dolor y sentiment viu que algú sent.
Equivalent en castellà: Partirse el corazon.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Cor», p. 439. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Denota'l dolor y sentiment viu que algú sent.
Equivalent en llatí: Discruciari animo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Cor», p. 439. Hermanos Espasa, Editores.