Mot que imita el soroll que fa una cosa en caure i topar violentament contra terra o amb un objecte.
Patapuf!
3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Patapuf
2 fonts, 1979.
Interj. Onomat.: Puf (topada, caiguda, explosió i semblants).
Ell no movia ni peu ni cama, i l'amo agafa un còdol, l'hi tira i el va endevinar tan bé que, patapuf, es frare va caure ben estirat (Andreu Ferrer, «Rondaies de Menorca», 1914.
Patapuf!
1 font, 1926.
Onomatopeia similar a «pataplaf».