M. Soroll d'una cosa que cau o topa violentament amb un objecte dur.
Amb el patatum de la caiguda, Ruyra Parada 166.
Patatum!
2 recurrències. Primera citació: 1926.
Patatum
2 fonts, 1926.
Interj. Onomat.: Paf (caure, topar, xocar) | m. Contratemps, adversitat sobtada.
[…] s'entaulà i menjà postres, i begué vins i licors, sense pensar en el risc d'un patatum a què l'exposava la seva complexió evidentment apoplèctica (Narcís Oller, «Vilaniu», 1885).