Paremiologia catalana comparada digital

Patatxap!

14 recurrències. Primera citació: 1926.

Patatxap

8 fonts, 1926.
M. Soroll d'una caiguda, especialment dins un líquid; la mateixa caiguda violenta.
Lloc: Lluçanès.
Les topades tenen molts matisos: paf pot ésser, per exemple, el soroll d'algú que cau a terra o topa contra una paret; si cau a l'aigua més aviat fa patatxap o —si és un soroll més curt— simplement xap. Una topada breu i violenta és un xac.
Cosa que cau, especialment a l'aigua.
Lloc: Illes Balears.
Soroll que fa una cosa en caure, especialment a l'aigua.
Lloc: Illes Balears.
M. Onomatopeia que reprodueix el soroll que fa una cosa en caure, especialment a l'aigua.
Equivalent en alemany: Klatsch!, Platsch!
M. Onomatopeia que reprodueix el soroll que fa una cosa en caure, especialment a l'aigua.
Equivalent en anglès: Splash!
M. Onomatopeia que reprodueix el soroll que fa una cosa en caure, especialment a l'aigua.
Equivalent en castellà: ¡Paf!
M. Onomatopeia que reprodueix el soroll que fa una cosa en caure, especialment a l'aigua.
Equivalent en francès: Ploc!, plouf!
Soroll dels cossos en caure a l'aigua.
Lloc: Cat.
Imitació del soroll que fa una cosa en caure, especialment a l'aigua.
Onomatopeia del soroll que fa algú o alguna cosa en caure, especialment a l'aigua.
El cavall es va posar dret al mig del riu i el genet, patatxap!, va caure a l'aigua.
Equivalent en anglès: Ka-bosch | Ka-sploosh | Ker-plash | Ker-splash | Plash | Plop | Splash | Splat | Splosh | Splotch.
Onomatopeia del soroll que fa algú o alguna cosa en caure, especialment a l'aigua.
El cavall es va posar dret al mig del riu i el genet, patatxap!, va caure a l'aigua.
Equivalent en castellà: Chaf | Chas | Chof | Paf | Plaf | Plof | Pluf | Plum | Zas.
Onomatopeia del soroll que fa algú o alguna cosa en caure, especialment a l'aigua.
El cavall es va posar dret al mig del riu i el genet, patatxap!, va caure a l'aigua.
Equivalent en francès: Flac | Floc | Floutch | Pfloc | Ploc | Plof | Plouf | Pouf | Splach | Tchach | Tchaf | Tchouf | Vlaf.
Interj. Onomat.: Xap.
Havia caigut per la resclosa, Patatxap, i s'havia quedat allà, davant meu (Albert Draper, «Vuit dies de juny», 1987.