Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1144. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui alça l'anca, perd la banca
26 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1915.
Qui aixeca l'anca perd la banca, qui aixeca el cul perd el bagul
8 fonts, 1951.
Sinònim: Al lloc de la guineu, qui se n'alça ja no hi seu.
Qui deixa el que tenia amb la pretensió de millorar, pot trobar-se amb el cul a l'aire.
Sinònim: Similars: Qui estiga bé, que no es menege | No deixes sendes velles per novelles.
Equivalent en castellà: Quien fue a Sevilla perdió su silla || Similar: Más vale malo conocido que bueno por conocer.
No es té dret a reclamar allò que es va deixar.
Equivalent en castellà: Nota meva. quien va a Sevilla, pierde su silla.
Lloc: Marina Baixa.
Lloc: Marina Baixa.
Qui alça l'anca perd la banca
5 fonts, 1951.
Equivalent en castellà: Quien va a Sevilla pierde su silla.
Lloc: Illes Balears.
Equivalent en castellà: Quien va a Sevilla pierde su silla.
Ho diuen quan algú s'ha alçat, i li han pres el seient (D.).
Qui alça l'anca, perd la banca
4 fonts, 1984.
Qui deixa passar una oportunitat pot ser no la torni recuperar mai.
Es diu quan un s'aixeca de la cadira i li prenen el seient.
Lloc: Illes Balears.
Qui s'alça, per sa cadira.
Lloc: Menorca.
Equivalent en castellà: Quien va a Sevilla pierde su silla.
Qui alça l'anca, perd sa banca
4 fonts, 1992.
Conseqüència.
Font: [F: A, 1439].
Continuïtat / Mudança.
Font: [F: A, 1439].
Oportunitat.
Font: [F: A, 1439].
Qui alça l'anca, / perd la banca
2 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Lloc: Migjorn Gran.
Qui alça l'anca / perd la banca
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Qui alça l'anca, / perd la banca (banc)
1 font, 1967.
Qui axeca l'anca / pert la banca, qui axeca'l cul / pert el bagul
1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.