Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1208. Editorial Selecta-Catalonia.
Pedra de Barcelona
Es diu del diner, Hom ponderava la riquesa de Barcelona fins al punt de suposar que estava empedrada d'argent, i deia de l'esperit comercial dels barcelonins, que sabien fer tornar or i argent la tosca pedra. A Castella també es diu del diner «pedra mineral catalana» i se li dóna el mateix sentit.
Equivalent en castellà: Piedra mineral catalana.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).