Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1230. Editorial Selecta-Catalonia.
Penàguila, poble sense vergonya
6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1935.
A Penaila, poble sense vergonya
3 fonts, 1935.
La tradició conta que, en fer el repartiment de terres després de la reconquesta, el rei Jaume els preguntà què preferien, terme o vergonya. Contestaren termes, i d'ací que aquest sigui extensíssim.
Penàguila: poble sense vergonya
2 fonts, 1978.
Penaila, poble sense vergonya
1 font, 1992.
«En l'antiga vila de Penaila..., segons contaven els nostres pares, al preguntar-los què s'estimaven més, terme o vergonya, respongueren que terme, i per això el d'ells és tan gran, que tira més de tres hores de llargària i atre tant d'amplària». | Una cosa semblant diuen de Culla, vila de l'Alt Maestrat (S, III, 21). De: Martí Gadea.
Font: Tipos, I, af. 1r., 105.