Paremiologia catalana comparada digital

Per casa, un home valent i una mula falva

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.

Per casa, un home valent i una mula falva

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1132. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 272. Edicions 62.

Per a una casa, home valent i una mula falva

1 font, 1979.
El color del pèl era un dels motius que ajudava a trobar el nom del cap de bestiar: el pardo, el roig, la roja, el baïo (o bai, de roig, rogenc), la moïna (és a dir, de color entre castany i negre), el moro, la mora, el castanyo, la castanya, el tord, la torda i la tordilla (de pèl mesclat de negre i blanc), la blanca, la negra, etc. Falva: color gris fosc.
Lloc: Castellfollit de Riubregós.
Farell i Domingo, J (1979): Revista Catalana de Geografia, 9-16 (1980-81), p. 5-79 «Castellfollit de Riubregós - https://www.icgc.cat/bd/pubs/rcg/RCG_E1_09_16.pdf», p. 22. Institut d'Estudis Catalans.

Per casa un home valent i una mula falva

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Per casa, un home valent i una mula falba

1 font, 1979.
Falb: color gris fosc. Les mules de color falb es consideraven les més valentes.
Lloc: Castellfollit de Riubregós.
Farell i Domingo, J (1979): Revista Catalana de Geografia, 9-16 (1980-81), p. 5-79 «Castellfollit de Riubregós - Refranys i locucions de traginer - https://www.icgc.cat/bd/pubs/rcg/RCG_E1_09_16.pdf», p. 66. Institut d'Estudis Catalans.