Paremiologia catalana comparada digital

Perdre's com l'ànima de Judes

4 recurrències. Primera citació: 1926.
Portar camí de perdició moral.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Judes Loc. c)». Editorial Moll.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «3. Apèndixs. 3.1 Apèndix I», p. 863. Web.
Loc. v. comp. Constata que algú porta un camí equivocat i li recomana que torne al bon camí. Judes Forma grecollatina del nom hebreu «Judà» que apareix a l'Antic Testament (probablement deriva del verb hud 'elegir'). El personatge que apareix lexicalitzat a les UFs següents és Judes Iscariot (més detalls a l'original).
Aquest personatge s'ha convertit en un europeisme i es considera com a prototipus de persona traïdora, dolenta i mentidera.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. J. Judes», p. 107. Institut d'Estudis Catalans.
Ésser una persona incorregible.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Dites, comparances, exclamacions populars, locucions i frases fetes. P», p. 90. Arxiu Municipal de Palafrugell.